A més de la independencia económica i política respecte a empreses i organitzacions de tot tipus, cal apendre a mantindre la horitzontalitat i la participació oberta… es a dir:
…cal apendre a sercar altres opinions, sense donar-li propaganda a organitzacions jerarquiques, però sense tindre por als debats entre postures distintes…
…cal apendre a trencar la barrera entre emissió i recepció d’informació, intentant transmetre la necesitat de aprendre sempre (tingam la edat que siga), convidant a la participació puntual o continua, per telefon, correu, etc, i raonar de tant en tant sobre la utilitat individual i social, dels coneixements que adquirim…
…les entrevistes abans que els monolegs, i els debats abans que les entrevistes…obert a altres intervencions (telefon, correu, etc)…
…anomenar les fonts de informació, per a que la informació puga ser contrastada i ampliada…
…documentació previa quant volem contrarestar la versió oficial, mostrant diverses interpretacions per tal de facilitar que totes les persones pugam enfocar la interpretació de cada tema com més vullgam…
…de tant en tant: analitzar el passat i present dels distints exemples de contrainformació per a aprendre a millorar…
…diversificar temátiques, evitant obsesionarse amb tal o qual tema, per tal de interpretar millor les realitats que ens envolten de prop, o de llunt a les nostres vides…
…donar especial accent a aquells colectius socials menys coneguts per a que puguen exposar els seus arguments…
…mínim de opinions i máxim de informacions que puguen reflectir les realitats menys conegudes de resistencies i opocisions a les injusticies…
…mínim de propaganda ideológica i máxim de comunicació que puga permetrens a cadascu millorar la nostra opinió i la nostra actitud respecte a tal o qual tema…
…evitar el lenguaje dogmatic, sexista, clasista… perque cal evitar el pensament dogmatic, sexista, clasista… perque ningú som millor persona, per pensar de una determinada manera…
…cal fomentar una actitud individual que es planteje el dubte com a principi de tot raonament… sense que pugam caure en l’inmobilisme…ni en “realitats” virtuals…
…evitar que te puguen etiquetar amb una sola etiqueta, per tal de que les persones receptores es puguen identificar amb part del contingut, i tinguen ganes de participar sense por a ser censurats no més per pensar diferent…
…aprendre a transmetre la idea de que les nostres informacions tampoc tenim la veritat absoluta (perque no existeis), pero podem tenir credibilitat malgrat no tingam la mateixa difusió que les empreses mediátiques que creen opinió…
…no existeix la objectivitat, ni als anomenats mitjans públics. Cal reivindicar una postura determinada amb tal o qual tema. La contrainformació també es una forma de manipular la informació, pero la diferencia te que estar en les finalitats. Ja que els mitjans som aixó: mitjos per a sercar objectius anti-autoritaris… no per a fer dels mitjos un objectiu per si mateix.
Pot ser que la radio (com a tal), ja no siga un mitjá amb la utilitat de abans… però tampoc podem dir que internet siga tant util (com podeim imaginar al principi) per les nostres finalitats: per el mogolló de págines de contrainformació poc visitades, i perque no tot el mon te el mateix accés a internet. Es a dir, cal no menysprear les posibilitats de la radio, amb més receptors que l’internet.
També cal no oblidar que l’actualitat no ens pot fer oblidar el passat i totes les interpretacions del passat. I que es igual de important coneixer millor el com estan vivint al centre de África, com a Beniparell. I que es molt sencill caure en el morbo per eixemple de com varen matar a Marta del Castillo en Sevilla (que li deu interesar a la familia), en lloc de analitzar el perque continuen passant estos fets (que ens deuría interesar més a tota la societat) i com podem evitar-ho.
Tot aixó ja ho sabem, pero no ens resulta sencill practicar-ho.
Per tant cal recordar-ho avui i demá.