Quin ha de ser el paper dels mitjans de comunicació alternatius, com a ferramenta de canvi social?

A més de la independencia económica i política respecte a empreses i organitzacions de tot tipus, cal apendre a mantindre la horitzontalitat i la participació oberta… es a dir:

…cal apendre a sercar altres opinions, sense donar-li propaganda a organitzacions jerarquiques, però sense tindre por als debats entre postures distintes…

…cal apendre a trencar la barrera entre emissió i recepció d’informació, intentant transmetre la necesitat de aprendre sempre (tingam la edat que siga), convidant a la participació puntual o continua, per telefon, correu, etc, i raonar de tant en tant sobre la utilitat individual i social, dels coneixements que adquirim…

…les entrevistes abans que els monolegs, i els debats abans que les entrevistes…obert a altres intervencions (telefon, correu, etc)…

…anomenar les fonts de informació, per a que la informació puga ser contrastada i ampliada…

…documentació previa quant volem contrarestar la versió oficial, mostrant diverses interpretacions per tal de facilitar que totes les persones pugam enfocar la interpretació de cada tema com més vullgam…

…de tant en tant: analitzar el passat i present dels distints exemples de contrainformació per a aprendre a millorar…

…diversificar temátiques, evitant obsesionarse amb tal o qual tema, per tal de interpretar millor les realitats que ens envolten de prop, o de llunt a les nostres vides…

…donar especial accent a aquells colectius socials menys coneguts per a que puguen exposar els seus arguments…

…mínim de opinions i máxim de informacions que puguen reflectir les realitats menys conegudes de resistencies i opocisions a les injusticies…

…mínim de propaganda ideológica i máxim de comunicació que puga permetrens a cadascu millorar la nostra opinió i la nostra actitud respecte a tal o qual tema…

…evitar el lenguaje dogmatic, sexista, clasista… perque cal evitar el pensament dogmatic, sexista, clasista… perque ningú som millor persona, per pensar de una determinada manera…

…cal fomentar una actitud individual que es planteje el dubte com a principi de tot raonament… sense que pugam caure en l’inmobilisme…ni en “realitats” virtuals…

…evitar que te puguen etiquetar amb una sola etiqueta, per tal de que les persones receptores es puguen identificar amb part del contingut, i tinguen ganes de participar sense por a ser censurats no més per pensar diferent…

…aprendre a transmetre la idea de que les nostres informacions tampoc tenim la veritat absoluta (perque no existeis), pero podem tenir credibilitat malgrat no tingam la mateixa difusió que les empreses mediátiques que creen opinió…

…no existeix la objectivitat, ni als anomenats mitjans públics. Cal reivindicar una postura determinada amb tal o qual tema. La contrainformació també es una forma de manipular la informació, pero la diferencia te que estar en les finalitats. Ja que els mitjans som aixó: mitjos per a sercar objectius anti-autoritaris… no per a fer dels mitjos un objectiu per si mateix.

Pot ser que la radio (com a tal), ja no siga un mitjá amb la utilitat de abans… però tampoc podem dir que internet siga tant util (com podeim imaginar al principi) per les nostres finalitats: per el mogolló de págines de contrainformació poc visitades, i perque no tot el mon te el mateix accés a internet. Es a dir, cal no menysprear les posibilitats de la radio, amb més receptors que l’internet.

També cal no oblidar que l’actualitat no ens pot fer oblidar el passat i totes les interpretacions del passat. I que es igual de important coneixer millor el com estan vivint al centre de África, com a Beniparell. I que es molt sencill caure en el morbo per eixemple de com varen matar a Marta del Castillo en Sevilla (que li deu interesar a la familia), en lloc de analitzar el perque continuen passant estos fets (que ens deuría interesar més a tota la societat) i com podem evitar-ho.

Tot aixó ja ho sabem, pero no ens resulta sencill practicar-ho.
Per tant cal recordar-ho avui i demá.

Advertisement

6 comentarios para “Quin ha de ser el paper dels mitjans de comunicació alternatius, com a ferramenta de canvi social?”

  1. matacuras Dice:

    Las palabras ya lo dicen “medios de comunicación”, es decir, herramientas para mejorar la comunicación entre las personas… en una sociedad donde la población urbana aumenta y la rural disminuye, donde las relaciones personales de vecindario tienden a sustituir el apoyo mutuo por el individualismo, excepto contadas excepciones, nos sigue faltando evitar confundir los medios con los fines, es decir, no hacer de los medios unos fines en sí mismo.
    O sea, que el meollo de la cuestión radica en la utilidad de la comunicación alternativa. Alternativas al capitalismo, al patriarcado, al racismo, al meninfotisme… porque detrás de los medios de comunicación alternativos tiene que haber mayor presencia de colectivos feministas, antimilitaristas, antiracistas, ecologistas, anarcosindicalistas, etc. además de cualquier persona del vecindario que necesite expresar sus opiniones, participar en debates abiertos, que pueda sugerir contenidos nuevos…

  2. informatiumaritim Dice:

    Sin embargo… la pregunta del millón resurge cada cierto tiempo… ¿cómo es posible un resurgir del racismo en toda Europa, mientras la banca se forra impunemente, habiendo tantos medios de comunicación al alcance de más personas que antes?. (Tecnicamente hablando)

  3. informatiumaritim Dice:

    Por ejemplo: Que la “izquierda” pierda las elecciones por hacer políticas de derechas… eso lo podemos constatar en todas partes y épocas… pero que la clase trabajadora no se sienta como tal, que la mayor parte de la inmigración no quiera reivindicar sus derechos al ser vulnerados, etc… ¿no se debe en gran parte a un pensamiento único controlado por las grandes empresas de la in-comunicación, al servicio de otras empresas y de valores sociales presuntamente “democráticos”, pero en realidad tan autárquicos como cualquier otra dictadura militar?

  4. informatiumaritim Dice:

    En resumen… los medios alternativos no somos, (ni podemos aspirar a ser), la herramienta de cambio social, sino más bien una ayuda a los colectivos sociales críticos con las realidades injustas, y que se profundizan en el feminismo, el antimilitarismo, el antiracismo, el movimiento vecinal antiespeculativo inmobiliario, etc, así como una autocrítica (nunca destructiva) sobre nuestro hacer diario.
    ¿O es que vivimos en una democracia sincera, simplemente por que supuestamente nos expresemos en igualdad? ¿Es que cuando nos expresamos solo en los cauces supuestamente democráticos, conseguimos cambiar las injusticias que nos rodean?
    Cierto que para poder articular herramientas de cambio social, hacia la autogestión, la autoorganización de las personas mediante la participación directa en los problemas que nos afectan y frente a los cuales necesitamos tomar conciencia y priorizar… sin embargo hoy en día quien quiera buscar información alternativa (o contrainformación), la puede encontrar no con mucha facilidad, pero la puede encontrar… por lo tanto lo que falta es motivación… (quizás.)

  5. informatiumaritim Dice:

    Cierto es también que no tenemos mucha credibilidad y eso nos resta utilidad en nuestras intenciones…
    …si quieres dejar tu comentario…

  6. informatiumaritim Dice:

    En el documental “LA GUERRA QUE NO SE VE” de John Pilger (corresponsal de prensa) que podeis ver en internet, explica con unos cuantos ejemplos como los militares están al servicio de empresar, y los periodistas al servicio de ambos poderes basados en la dominación del máximo de cerebros.

Deja un comentario

Fill in your details below or click an icon to log in:

Logo de WordPress.com

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Cambiar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Cambiar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Cambiar )

Connecting to %s


Seguir

Get every new post delivered to your Inbox.